seafood i ternura

Un motto de temps passats.
A València de moment, a la lluna de València? Amb unes ganes de fer una orxata que ja no puc esperar i amb una calor de la qual la gent es queixa. Jo no pas.
M'agraden les retrobades. Quan fa temps que no has vist una o unes persones en concret, és com si tornessis a retrobar el que tens en comú, i el que va fer-ho ser així.
NIt de Sant Joan, sóna música patxanga des de la terrassa, no estem especialment preocupats per sortir i ens hem pres el temps per fer bon peix, uns musclos de roca, gambons... Haig de reconèixer que el meu anfitrió te un concepte gastrònomic, quasi sibarita del bon viure. Una cosa de la que una es pot acostumar fàcilmet, la veritat sigui dita. No em puc queixar, al contrari, li estic molt agraïda.
Estic més preocupada per continuar passant calor i fer merescudes "mind holidays" que per viure la gresca. Avui uns bons Km en bici, una mica de solet i un bon menjar. No menjava tant bé en molt de temps. I amb mesura.
No explicaré massa. M'agradaria tenir la càmera i poder deixar un parell de fotos.
Com estic de vacances mentals, tots aquests temes que em preocupen o em tenen en vil, s'han quedat enrere, allà, als Països baixos. Això és bo.
Bé, tornaran les inquietuds Centroeuropees amb la tornada a la rutina. La caòtica rutina a la que em veig en part encadenada.