19 de maig 2007

RAGE

GILIPOLLAS
Tros d'imbècil!!!!!!
Confiada, pardilla...
HÒSTIA!!!
Per què no es pot confiar en la gent? Per que soc tan imbècil? Per que tinc fe cega en les persones? Per què penso que puc ser important per a algú!????

No queden crits, ni paraules, ni insults per definir això. I em quedo aquí darrera el silenci de la taula de treball per reprimir aquesta ràbia que m'està menjant viva.

He perdut la fe en les persones. Necessito que algú m'ajudi a recuperar-la. M'ha trobat avui, de cop, pensant.
HÒSTIES
La gent pot ser tan dolenta, i jo em passo de bona.
Espero equivocar-me, pero de cop tot te sentit... Què fort!
Necessito fer mal, no vull fer-me més mal.

Today's feelings: odi i odi d'odiar

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nena! Es pot saber què collons t'ha passat? Doncs jo continuo pensant que és molt bo confiar en la gent i que per molt que et fotis una hòstia sempre valdrà més la pena, sempre hauràs aconseguit conèixer més gent maca que no pas al contrari, perquè en última instància sabràs que la que ha perdut més experiències positives no confiant en la gent, no seràs pas tu... Ja s'ho faran els altres, tot arribarà... Tu, un dia eufòrica --traient pit, he, he-- i l'altre down... Upsssssssssss

Anònim ha dit...

Selveta!!!
Para no copiar al de arriba: qué conyo ha pasado?
Claro que puedes confiar en las personas...Vale, no en todas, pero a tus más de 30 tacos seguro que tienes una lista de much, much, much more friends en los que confiar y con los que te encuentras bien. Al resto: mal dolor les den.
Hasta lueg.
Yoyo

Anònim ha dit...

Selvi! we hat dir was angetan?? Ein wort und ich hole meine Cyprus home boys und wir machen Stress!
carolina