Großartig!

Estic surant pels efectes post concert. Nine Inch Nails... They were... Loud! I en veure Trent en escena, agafar el micro i començar a cantar les primeres notes... Quasi m'hi pixo a sobre. Per sort només vaig mullar els ulls amb unes llagrimetes incipients... Però la mar d'emocionades, reconec. Què bé que senta emocionar-se amb la música.
Tita, em vaig comportar, i com. Vaig pensar molt en tu, si hagués tingut un mòbil t'hauria passat un mini vídeo abans del teu concert per fer-te salibar una estona. Vam agafar un lloc privilegiat. A dalt, assegudets com iaies i amb vista de l'escenari panoràmic. Allà l'acústica era molt bona.
Trent Reznor gaudeix de l'escenari, s'ho passa bé, transmet moltíssim. Una gaudeix de veure'l gaudir. I es comunica de maravella amb el públic. No puc dir més. Només que van pirar-se-les abrúptament. Ni Zugabe ni hòsties. I als holandesos, tan sosos com sempre, els va faltar temps per pirar organitzadament uns 2 minuts de crits més tard.

Ara venen els petits paral.lelismes de la vida. Un dia després la sala Paradiso d'Amsterdam s'omplirà per darrer cop per rebre uns individus foscos, sorollosos i irreverentment provocatius mentre una gran part de Catalunya s'hi aplegarà a Verges a rebre un artista reconegut als Països Catalans i famossíssim a Kolomna (si no que li preguntin a tots els rusos que canten ara el "tomba, tomba" des que vaig marxar, és el meu sobrenom), artista si més no provocatiu, en un estil completament diferent, però de cap manera comparable amb l'estil i estètica dels Nine Inch Nails.

Per què els comparo, doncs?

Coses dels gens, amics. Pels que no saben que tinc una germana, sí, la tinc. És una mica l'altra cara però definitivament de la mateixa moneda. Amb els anys ens hem sorprès de descobrir les nostres afinitats. I apreciar les nostres diferències.

Portaria molt de temps descriure la diversitat dels caràcters tot i haver estat educades conjúntament i haver compartit 16 anys de vida. Però el que segueix crec que farà mostra a mode de metàfora melòmana del contrast.

La germana petita sempre ha estat més responsable, predictible i organitzada. No és difícil si la gran (moi) va néixer amb certes capacitats humanes un pèl subdesenvolupades. Vamos, que la rara sóc jo.

Però imagineu les imatges. Les dues germanes amb la seva entrada a la mà. La gran, exposant NIN, sala Paradiso, Amsterdam. After party al Korsakov. La petita, carpa organitzada a Verges per a l'event, amb tertúlia a l'ajuntament. A l'entrada hi diu: Lluís Llach, Envelat, Verges, Girona. Tota una llegenda, que es retira del món de la música. I que deixa llegat...

I puc veure les dues germanes, cadascuna en el moment de clímax del concert. En Llach entona "l'avi siset", el "tomba, tomba" a Rúsia. Sé d'una que segurament quasi s'hi pixa a sobre.
El mateix efecte a la gran, versió hardcore. Trent Reznor comença a tocar "March of the Pigs", jo pensava que em saltava el cor i la bufeta.
Clar que cap dels dos estils són comparables. Tampoc ho són les germanes. El cas és que no vaig poder evitar imaginar-me-la al seu esperat concert i el seu comportament. La situació en general.

La gran: head-banging, march of the pigs: "but doesn't it make you feel better + soroll elèctric indescriptible..."
La petita: sospenent el cap, de costat a costat "segur que tomba, tomba, toooombaaa", la carpa amarada de senyeres i encenedors... O espelmetes.

L'atavi:
La gran: per l'ocasió s'ha posat unes mitges de xarxa, un vestit negre de gasa i top de serp, maquillatge (no és la norma, però pel dress code convidava) lleugerament exagerat als ulls (una no volia anar de goth, no fotem, però el negre era quasi obligatori) i botes, negres, de cama alta. Per favor.






No posseixo imatges de la petita, i em temo que tampoc el permís de mostrar-ne si en tingués (menuda es!): Però quasi m'ho puc imaginar: pantalons de pana o texans, còmodes, àmplis; camisa sòbria, jersei de punt, potser d'estampat discret, sabata plana, potser bota menorquina, maquillatge? No, no és cap festa de disfresses. És el concert d'en Llach al seu poble natal! Si us plau.

No vaig poder evitar comparar el quadre familiar, incloent-hi el pare, qui va ser el que em va informar de l'event i l'assistència de la petita. Quan, al telèfon va preguntar: "ah, vas a un concert?" "de qui?" i jo responent amb emoció: "de Nine Inch Nails..." I la seva resposta: "de... qui? Rolling Stones?". "La teva germana hi va tb de concert: d'en Lluís Llach". Sorpresa, sorpresa.
Joder, igualetes!

Toquen Closer. No vaig fer cap striptease, Yoyo. Però al head banging el va acompanyar una mica de hip-banging. Què menys!
Puc imaginar la petita cridant: "la gallineta diu no!", amb un moviment que anomenariem: 'sacsejant el cap i les mans'.
A uns 1400 Km al Nord una morena tenyida de vermell amb serell brama: "I wanna fuck you like an animal!". No digueu que els textos no són reivindicatius, però alguna cosa em diu que la gallineta, no estava tan aturmentada, ni necessitava dir marranades per ser provocativa. Bé, segurament la gallineta també follava com un animal. Però no per sentir-se més propera a Déu i fugir d'ella mateixa. Coses del Rock.

Coses dels gens...